Que vida más triste

La vida pot ser trista... o no. Per això és molt important com cadascú la pot passar. No sempre es pot complir allò de "voler és poder".

Però no vull parlar aquí de filosofia, sinó que vull fer un breu i modest homenatge a la gent de QueVidaMasTriste.

Una gent, que, des de fa poc més de 2 anys emeten per la web el seu videolog (ja van per la segona temporada!!!). Un petit curtmetratge on el seu personatge (el Borja) ens explica les seves vivències al llarg de la setmana. Vivències personals amb el seu amic (Joseba) i la seva xicota (Núria), entre d'altres.

Vull donar-vos les gràcies perque, encara que la vida pugui ser trista, casi totes les setmanes aconseguiu treure'm algun somriure amb les històries que es munta el Borja... Borja, que casi eres tú el que se mete solito en esos "fregaoooos" :-).

Seguid así, y espero que continueis editando más y más temporadas.

Y tú, Rubén, aunque no hayas ganado el festival de Reus, ni el TodoFestFilm, ... ni otros festivales, no te desanimes!!! Y cuando lo necesites, reclama el voto de tus seguidores!!! Que seguro teneis muchos. Yo estoy entre ellos!

Per cert... com sempre que surten coses bones en el mon, algú hi acaba intentant fer una paròdia... i d'aquí ha sortit QuePenaMasGrande. Aquesta gent ha fet un vídeo paròdia de QueVidaMasTriste. Espero que no sigui una paròdia amb maldat, sinó amb afecte i respecte. Poca gent es dedica setmanalment a intentar fer passar una estoneta agradable sense rebre, aparentment, res a canvi.

QueVidaMasTriste... però intentem-la passar el millor que hi podem!